Traductor

Xarxa d'atenció a persones sense llar


Temps estimat de lectura 1minut.


La nit del 8 de novembre del 2011 es va realitzar un nou recompte sobre les persones sense llar a la ciutat de Barcelona i que va ser possible gràcies a la implicació de 696 voluntaris i voluntàries que van voler apropar-se, almenys per una nit, a la realitat de qui es veu obligat a dormir al carrer.

Segons les dades recollides aquesta nit, podem xifrar en 2.791 les persones sense llar de la ciutat. Aquesta quantificació inclouria les 838 persones que els equips de voluntaris i voluntàries van recomptar als carrers de la ciutat, les 695 persones instal·lades en assentaments comptades pel Servei d’Inserció Social de l’Ajuntament i les 1.258 que aquella nit s’allotjaven en algun dels equipaments de les entitats de la Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar.

Es confirma el que des de l’inici de la crisi s’està produint un increment progressiu del nombre de persones sense llar a la ciutat fruit de l’increment de les persones en situació de pobresa i d’un creixement de les diferents formes d’exclusió social. Arribar a la situació de sense llar és símptoma d’una acumulació de problemàtiques que afecten directament la capacitat dels individus de mobilitzar recursos socials i econòmics per procurar-se un habitatge estable.

La destrucció de llocs de treball arran de la crisi que patim no té una relació causal directa sobre el nombre ni la tipologia de persones que no tenen un lloc per viure, ja que per caure en situació de sense llar cal que es produeixin en la història de vida d’una persona molts trencaments amb les xarxes de suport social i familiar. No obstant, l’increment de la població sense llar és un símptoma que evidencia el dur impacte de la crisi sobre les persones i les famílies més vulnerables de la nostra ciutat.