Temps estimat de lectura inferior a 3 minuts.
En general la corrupció es dóna a conèixer principalment a través d'escàndols, investigacions o processos judicials.
Els valors fonamentals oposats a la corrupció i el suborn són: la transparència, la responsabilitat, la integritat, la solidaritat, el coratge, la justícia i la democràcia.
Espanya es troba en el lloc 11 del rànquing mundial respecte als índexs de fonts de suborn (IFS) i en el 31 de l'índex de percepció de la corrupció.
Font: Transparencia Internacional
Pots provar les teves habilitats com a funcionari de l'Estat o com empresaris a ser part d'aquesta experiència amb aquest vídeo joc per la transparencia i contra la corrupció.
Per explicar la situació actual al nostre país seria bo que consideréssim tres variables, que no són les úniques, però sí que són importants.
En primer lloc, un clientelisme i una falta de transparència en les institucions públiques. A Espanya, l'opacitat amb què actuen els governs és gairebé pròpia de països amb democràcies fallides. A més, el clientelisme, sobretot en el nivell local i en l'administració instrumental de tots els nivells de govern (empreses públiques, fundacions, gerències, etc.), és molt elevat.
Els nostres municipis i empreses públiques estan plens d'empleats públics que estan allà per ser del partit o amics de la persona oportuna. Empleats públics que van entrar de manera provisional i es van quedar allà tota la vida, que no tenen valors de servei públic i que mai es jugaran el seu lloc per defensar l'interès general.
És incomprensible l'ús i abús de la lliure designació en la provisió de llocs en les nostres administracions. També és incomprensible que, excepte petites excepcions, no hi hagi mecanismes mínimament rigorosos d'avaluació de l'acompliment dels nostres empleats públics. Com a conseqüència, la carrera està massa vegades vinculada a les fidelitats personals i no a la vàlua i professionalitat.
És incomprensible l'ús i abús de la lliure designació en la provisió de llocs en les nostres administracions. També és incomprensible que, excepte petites excepcions, no hi hagi mecanismes mínimament rigorosos d'avaluació de l'acompliment dels nostres empleats públics. Com a conseqüència, la carrera està massa vegades vinculada a les fidelitats personals i no a la vàlua i professionalitat.
En segon lloc, els mecanismes de control sobre l'activitat dels partits polítics i sobre el seu finançament són manifestament millorables, com ja va advertir fa temps el mateix Tribunal de Comptes. Els espanyols financem generosament als partits, que cada vegada ingressen més dels pressupostos públics de l'Estat, de les comunitats autònomes i dels municipis, però, els comptes que ens ofereixen són opaques, deixen fora a les seves empreses i fundacions, no incorporen la comptabilitat desagregada al nivell local i, per descomptat, no expliquen les raons de les condonacions dels seus deutes.
Això ho saben els seus dirigents i ho sabem molts més. Si incompleixen no hi ha sancions, no hi ha responsabilitat penal de la persona jurídica, no tornen els diners públics rebuts.
Això ho saben els seus dirigents i ho sabem molts més. Si incompleixen no hi ha sancions, no hi ha responsabilitat penal de la persona jurídica, no tornen els diners públics rebuts.
En tercer lloc, a Espanya tenim massa normes innecessàries, però, moltes lleis necessàries no existeixen, i quan hi ha no es compleixen i no passa res. Les lleis d'incompatibilitats són sistemàticament violades, en nombroses comunitats autònomes no es regulen els conflictes d'interès, es creen empreses mixtes publicoprivades per atorgar contractes sense concurrència a les empreses que s'uneixen a la pública, i ha de ser la Unió Europea la que ens porti davant del Tribunal de Justícia Europeu.
En fi, sembla que no ens prenem molt seriosament la prevenció i la lluita contra la corrupció i així ens va.
En fi, sembla que no ens prenem molt seriosament la prevenció i la lluita contra la corrupció i així ens va.
Font: Arxiu El País
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada